domingo, 4 de octubre de 2009

De aviones, mares y cielos trufados














Una jornada espectacular, sin duda, aunque la luna llena de esta noche en la playa no lo ha sido menos.
Pero de ella no tengo fotos..., aún...



Sempre plou vora la mar.
Ja ningú visita la tètrica ciutat
I un rostre blanc passeja d’amagat
i mans a les butxaques ha trobat la soletat.
I l’aigua regalima pel paraigues destapat.

Hi ha una roca prop la mar
i l’intrèpid passatjista s’hi tira de cap,
sabates i corbata dins l’oceà
i apagant les seves penes, s’endinsa en l’aigua fosca…
Com un espantaocells…

Hi ha ocells vora la mar,
rodejant el cos asmàtic lluny de la ciutat
i l’arrosseguen milles creuant l’oceà.
Simulant sobre carenes, l’home vola i no s'ofusca;
com un espantaocells…, com un espantaocells...

Cap al centre del sol i al vell mig del cel.
I ningú mai l’ha trobat però tampoc mai l’han buscat
Perquè el paisatge és tancat.
Perquè el paisatge és tancat.

I entre mil postes de sol, sirenes, princeses,
Balls de taurons i allaus de cançons.

Com un espantaocells, com un espantaocells.

I cap al centre del sol vola l’espantaocells,
i ningú mai l’ha trobat però tampoc mai l’han buscat
Perquè el paisatge és tancat.
Perquè el paisatge és tancat.

2 comentarios:

  1. Las fotos estupendas, es un lujo para tus amigos que vayas con la cámara a cuestas, vemos con tus ojos y eso nos hace un poquito más abiertos de miras. Y la canción, que te voy a decir... (Ya no me hace falta ni diccionario, que cosas, jajaja)

    ResponderEliminar
  2. Gracias lady, tú sí que eres un lujo, mil besos para ti.

    ResponderEliminar

Abuelito/a , dime tú...