lunes, 16 de abril de 2012

16 de abril

16 d'abril.- De vegades em passejo pels carrers amb l'exclusiu objecte de mirar la cara dels homes i de les dones que passen. La cara dels homes i de les dones que han passat dels trenta anys, quina cosa impressionant! Quina concentració de misteris minúsculs i obscurs, a la mesura de l'home; de tristesa verinosa i impotent, d'il·lusions cadavèriques arrossegades anys i anys; de cortesia momentània i automàtica; de vanitat secreta i diabòlica; d'abatiment i de resignació davant del Gran Animal de la naturalesa i de la vida!

Comencé El cuaderno gris hace un par de años en su traducción al castellano, no consiguió engancharme. Por recomendación de un amigo volví a intentarlo, esta vez en catalán. Y me ha encantado. El quadern gris es una finísima lluvia que va calando poco a poco.

A mitja tarda es posa a ploure -una pluja fina, densa, menuda, pausada. No fa gens d'aire. El cel és gris i baix. Sento caure la pluja sobre la terra i els arbres del jardí. Fa una fressa sorda i llunyana -com la del mar a l'hivern. Pluja de març, freda, glacial. A mesura que va caient la tarda, el cel, de gris, es torna d'un blanc de gasa -lívid, irreal. Sobre el poble, pesant sobre els teulats, hi ha un silenci espès, un silenci que es palpa. La fressa de l'aigua que cau l'allarga en una música vaga. Sobre aquesta sonsònia, hi veig flotar la meva obsessió del dia; vint-i-un anys!
(este fragmento fue objeto de uno de mis últimos dictados en clase :-))

Prosa envolvente que te va metiendo en un mundo que ya no existe, pero que es absolutamente reconocible, salpicado de opiniones y un humor de retranca tan reconocible como catalán. Su lectura te hace darte cuenta de la deliciosa sencillez donde lo insignificante es tan importante como todo lo demás.

De sobte s'ha presentat en la meva memòria -no sé ben bé per què- el record de la tia Marieta de Calonge. Quina aparició més retallada i clara! Penso en la vida d'aquella pobra dona, absolutament pobra, però sense equívocs: matinejar, treballar la terra, donar menjar a les adorables bestioles, cuinar una mica de carn d'olla amb la cansalada viada, dues trumfes i una fulla de col, passar les vetlles a la vora del foc, llegir ambu interès fabulós els contes del «Patufet», els diumentes anar a Calonge per guanyar un jornalet eixugant les copes del cafè i veure un moment el ball per lèscletxa d'una porta... Veig la petita masia, perduda en el despoblat, amb el repeu del teulat posat al fil del bosc, la riera al davant, el mussol a les teules, el gat ajagut al sol del pedrís i les quatre gallines per donar color. Això potser -potser!- és una vida sàvia i tranquil·la.

Para saber más sobre El quadern gris, aquí se puede encontrar un buen resumen en catalán.

Y  buscando, gracias a google, me entero de que hubo una iniciativa de poner en formato blog el cuaderno gris siguiendo las fechas que va proponiendo el diario: http://elquaderngris.cat/blog/ Es un buen modo para ir leyendo cada día un poquito sin prisa. Un libro para leer y volver a él muchas veces.




La vella Montserrat
desperta el barri a cops d'escombra tot cantant
les primeres persianes
s'obren feixugues badallant.

Rere el vidre entelat
el cafeter assegura que no era penal
i es desfà la conversa
igual que el sucre del tallat.

Bon dia,
ningú ho ha demanat però fa bon dia,
damunt els caps un sol ben insolent
il·lumina descarat
tot l'espectacle de la gent.

Al bell mig de la plaça
la peixatera pren paciència amb la Consol
que remuga i regala
grans bafarades d'alcohol.

I al pedrís reposant
l'avi Josep no es deixa perdre cap detall
i amb l'esguard es pregunta
quans dies més té de regal.

Bon dia...

Nens gisclant, olor de pixum de gat,
veïnes que un cop has passat et critiquen.
Gent llençant la brossa d'amagat
i un retardat que amb ulls burletes et mira
i diu bon dia!

Bon dia.- Els pets

5 comentarios:

  1. Ya lo sabes, a mí me fascinó. Un abrazo.

    ResponderEliminar
  2. Pues me temo que yo solo podría leer la versión al castellano, esa que no te enganchó.....pero es una buena ocasión para saludarte de nuevo, :)
    Un beso

    ResponderEliminar
  3. @Palimp, me encanta coincidir contigo, pero el día que también coincida en Bolaño empezaré a preocuparme :-p
    @Carmela, léela porque yo creo que mi desencuentro se debió más a mi momento vital que al idioma. Además de que quien me la recomendó no era catalán :-) Se agradece tu visita siempre, querida. Por cierto, ¿conoces a Palimp?

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Bueno, me la apunto, :), y no no conozco a Palimp; hola Palimp.

      Eliminar
    2. Bueno, pues me lo apunto.
      No no lo conozco. Hola Palimp!


      Un beso.

      Eliminar

Abuelito/a , dime tú...